Notícies

Clic juny 4

Els refugiats, els amenaçats

  20/06/2017

És important recordar que els refugiats no representen una amenaça. Ells són els amenaçats

La Convenció dels Refugiats de 1951 definí els refugiats com a “persones que estan fora del seu país d’origen o residència habitual i tenen un temor real de persecució degut a la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social específic o opinió política, i que a causa d’aquest temor, no es poden valdre de la protecció del seu país.”

Les persones que fugen de conflictes o de la violència generalitzada també es consideren en línies generals refugiats. En tot cas, els refugiats no gaudeixen de la protecció del seu propi estat i de fet sol ésser el mateix govern qui amenaça els seus drets.

Per això, el dret a asil és un dret humà inclòs a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, desenvolupat per la Convenció de Ginebra (1951) i el Protocol de Nova York (1967), així com altres tractats internacionals i regionals, com la Carta Europea de Drets Fonamentals. L’estat espanyol el reconeix a la Constitució i el regula a través de la Llei d’asil 12/2009.

El dret d’asil obliga a admetre les persones estrangeres que pateixen persecució al seu país d’origen i comporta la no devolució, no expulsió ni extradició de la persona que gaudeix de l’estatut de refugiat.

Històricament, Europa s’ha caracteritzat per una emigració massiva, especialment en el període posterior a la segona Guerra Mundial, quan es va haver d’assistir a un gran nombre de refugiats i persones desplaçades arran del conflicte. Algunes s’assentaren en  altres països europeus, mentre que d’altres es dirigiren a altres zones com Amèrica.

Als 90, la caiguda del mur de Berlín generà un flux d’emigrants i refugiats que es trobaven en una situació irregular i normalment molt vulnerable. Això va coincidir amb un temps en què la Unió Europea enfortia progressivament el control de les seves fronteres externes i restringia les vies legals d’accés.

Tot i que el dret a asil és un dret humà, per a molts refugiats sol·licitants és cada cop més difícil entrar a la UE, de manera que viatgen per les mateixes rutes perilloses que els emigrants irregulars, ja que per a alguns és l’única forma de fugir de la guerra o de la persecució.

Cal tenir en compte que encara que emprin la mateixa via, els sol·licitants d’asil i refugiats solen tenir necessitats de protecció específiques. Per això, és important que els governs europeus respectin el dret a asil, com a dret humà i es fomentin vies d’integració, és a dir, espais de consens on s’equilibrin els valors culturals originals del país acollidor i les identitats dels immigrants i refugiats.