Notícies

La història de na Shakila

  19/06/2019

El Fons Mallorquí dóna suport a programes de conscienciació sobre els drets de refugiats i desplaçats, així com sobre drets de les dones i infants, en quatre campaments de Kabul

En els darrers anys molts afganesos s'han hagut de desplaçar dins del seu país a causa dels conflictes armats. En menys de cinc anys el nombre de desplaçats interns va passar de 492.000 (2012) a més d'un milió i mig (2016) a causa de la manca de seguretat i de mitjans de vida. Només el 2016, 653.000 persones varen haver de fugir dels seus llocs d'origen per la violència i aquests moviments de població no s'han aturat.
 
Alguns desplaçats cerquen refugi en casa de parents en províncies veïnes, però la major part queda en campaments de refugiats en condicions inhumanes i en molts casos es veuen obligats a fugir més d'una vegada. A més a més, cada any tornen a l'Afganistan 300.000 persones, la major part de les quals tampoc no pot instal•lar-se a la població d'on provenia i resta en campaments de refugiats.
 
La vida en aquests campaments és plena de problemes: l'accés a un aixopluc i menjar proporcionat per Nacions Unides és molt limitat. Manca atenció sanitària i la majoria de refugiats i desplaçats ignoren els seus drets. Tampoc no hi ha consciència dels drets de les dones i els infants, la qual cosa provoca casos de violència contra les dones i abusos contra infants.
 
És el cas de na Shakila, una nina de 13 anys que forma part d'una família que va haver de deixar Kunduz quan els talibans van prendre el control de la zona el 2018. Mentre fugien, el seu germà va ser assassinat a trets pels talibans. Junt amb els seus pares i la seva germana gran van aconseguir sortir de la zona de guerra i arribar a Kabul.
 
És una de les famílies desplaçades que més pateixen econòmicament. El pare no té feina, puntualment està ocupat en la recollida de plàstics de les escombraries i amb prou feines guanya diners per mantenir la família. De vegades, la mare treballa un dia o dos fent net i rentant roba als edificis propers.
 
Abans de fugir de casa seva na Shakila cursava sisè grau de primària, però d'ençà que és a Kabul no havia pogut anar a l’escola. A causa de la pressió econòmica, el seu pare decidí casar-la amb un al•lot més gran que ella i, gràcies a la intervenció veïnal i a la feina de conscienciació sobre els drets de refugiats i desplaçats que l'ONG HAWCA du a terme amb el suport del Fons Mallorquí, aquest matrimoni es va poder aturar. No només això, sinó que na Shakila fou admesa a l’escola per continuar els estudis.
 
Na Shakila no es vol casar ara per ara, té somnis que vol fer realitat: vol estudiar i trobar una feina adequada per mantenir la seva família ...